4
La perversió del lèxic. Fins i tot ens volen usurpar les paraules, les buiden de contingut, les distorsionen en una mena de détournement a la inversa que només beneficia als que signen al quadrat on sempre s'hi llegeix, el beneficiari. Els bancs ens venen hipoteques revolucionàries, els centres culturals i les obres socials duen el nom de les caixes de rigor i els museus han estat desplaçats als centres comercials. Nosaltres reneguem dels museus. Avorrim aquest oci pactat que pretenen injectar-nos, vella estratègia de control que ens aconduirà al deliri, o a una mena de consum addictiu que entén el caprici superflu com una necessitat. Nosaltres estem molt necessitats i per això ens hem constituït en assemblea. Conscients que la seva intenció és aïllar-nos, malgrat que el currículum ens aconselli entusiasmadament el treball cooperatiu i les dinàmiques grupals. Sabem que la seva Autonomia vol dir Competició i Competència - entre centres, entre companyes, entre alumnat - De la Segregació n'hi diuen Doble Xarxa. De la Jerarquització, Lideratge. De la Privatizació Adaptació a les Lleis del Mercat. Estem disposats a exercir el pensament crític, a ensenyar-lo a través de la nostra pràctica quotidiana. No hi ha volta enrere, hem descobert la perversió del lèxic, i ens hem constituït en assemblea. Això només és un començament. El primer pas.
5
Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure, en vosaltres. Per això ja no us obeirem més. Donem per finalitzat el temps de l’obediència, de les genoflexions, dels petonets a la mà i de les reverències submises de la subordinació. El respecte és mutu, o no és. I vosaltres ens heu perdut el respecte. Per vosaltres només som una mercaderia, un punt a l’estadística, una fitxa incolora al gran parxís del No-res. Al monopoli de les il·lusions frustrades. Us hem perdut el respecte. Us hem perdut la por. I ara, si voleu, podeu obligar-nos a dur l’uniforme, podeu pujar a dalt de tot de la vostra tarima de l’ordre, podeu recuperar la bata ratllada, el xandall o castigar-nos de cara a la paret - amb els braços en creu o amb cops de regla insultants i menyspreables -. Us hem perdut el respecte. Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure en vosaltres. I ara, tot, sembla més fàcil.
6
Ens toca pagar això que en dieu crisi i nosaltres redistribució de l’excedent del mercat, negoci golafre. Els vostres fills mai no ens tindran com a profes, els nostres metges mai no seran els mateixos que els vostres, però la nostra misèria sempre serà el vostre guany. Ara ja ho sabem, per això no reconeixem el vostre sistema de representació política, el vostre sistema educatiu, la vostra policia i el vostre sistema espectacular unitari. Ara ja ho sabem i ens hem posat a caminar, pels marges. Ja no volem sumar sinó multiplicar les nostres afinitats per construir la nostra contra. Això, no només és una crida.
7
Ja no hi ha pacte possible, no hi ha res a negociar. Voleu reduir la nostra escola a una almoina assistencial dels vostres serveis socials, que ja fa temps que han deixat de ser-ho. Alfabetització emmetzinada, carn de canó pels sectors productius més feixucs del vostre mercat. Esclavitud disfressada de luxe perfecta i còmodament finançat. Utopies materials i religions que ens CONSUMeixen. Voleu convertir la nostra escola en un solar erm de denúncia i amb les males herbes tallades arran. Hi voleu enviar els vostres urbanistes del patiment perquè especulin amb nosaltres, amb els nostres fills. Però hem pres una determinació. Durem les vostres retallades al lloc on els pertoquen. Polititzarem l'escola i Traspassarem els murs. Perquè ens sabem definitius. Pletòrics. No és una qüestió numèrica.
8
La vostra estratègia és impecable. Més formació per des-educar-nos. Més universitat per buidar-nos de contingut. I convertir-nos en els autòmats eficients i precisos que necessita la vostra cadena de producció de motllos en massa. Carn d'olla perfectament salpebrada al gust del mercat. La vostra estratègia és impecable. Però hem decidit convertir-nos en inadaptats i constituir-nos en assemblea. Recuperar els referents. No enganyar més a ningú. Dels nostres centres d'educació permanent sorgiran les noves promocions de vividors que demostraran la qualitat i eficiència del nostre sistema. Estem farts de malviure aquesta vida.
9
La nostra assemblea duu les sigles d'una nova forma de mirar. D'entrendre la situació asfixiant que ens ha tocat patir i que ara agonitza. Per no tenir no tenim ni nom. Per això, ens hem constituït en assemblea. Els/les nostres membres es reconeixen pels carrers, pels passadissos o per les sales de profes de qualsevol escola o institut. Queden i participen sense presentacions, es somriuen. La nostra implicació és permanent. Compartim el malestar i l'esperança de veure créixer l'arrel inevitable. No ens cal un lloc fix. No ens calen grans sumes de fracassos. Ens sentim afortunats perquè ens hem reconegut i hem pres consciència. Ens hem constituït en assemblea. Ara només cal multiplicar l'efecte.
